Una tarda de juny estaven el Dani i el Pol asseguts en un dels bancs del parc dels colorins mentre parlaven coses de xics... (De sobte aplega Sara, somrient com sempre).
SARA
Hola, xics, com va tot??? Teniu pensat alguna cosa per a esta vesprada?
POL
Doncs hem pensat en anar al riu però... no ho sé...
(Un curt silenci.)
SARA
Buenas, amor! que no t'he dit res.
(Dirigint-se carinyosament al Pol).
(Dirigint-se carinyosament al Pol).
POL
(aquest encara enfadat per allò ocorregut en la festa de la nit anterior.)
Ara, véns, ara, és que no tens vergonya ni la coneixes!!
Ara, véns, ara, és que no tens vergonya ni la coneixes!!
SARA
Però cari?
POL
Deixa'm, no em digues res ara, val? Hale, seu allí que aquí hi fa massa calor.
(Als 20 seg. després)
Sebastià açò ja no ho tinc que fer. M'ajunte amb Maria Serra.
Sebastià açò ja no ho tinc que fer. M'ajunte amb Maria Serra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada