Tracta de una xiqueta que es diu Sara que viu amb el seu pare ja que la seua mare va morir feia uns quants anys.
Son una família adinerà per que el seu pare té un gran càrrec militar. Un bon dia son pare te que sorgir cap a la guerra i a Sara no li queda un altra solució que quedar-se en un orfenat de xiquetes durant un temps, fins que torne son pare.
Sara es una xiqueta molt simpàtica i educada i prompte fa amigüetes en el orfenat. Transcurs uns mesos la directora del centre crida a Sara per a donar-li una noticia que li canviarà totalment la vida..Es tracta de que son pare havia mort en la guerra i Sara al escoltar això se posa molt trista. Immediatament les dos dones que manaven del centre posen a Sara en companyia de un altra xiqueta negreta de criada. Liu lleven tot i la tracten mol mal, i tot açò perquè al morir el seu pare la xiqueta ja no tenia res de riquesa i a las responsables no les interessava tenir-la allí per la cara.
Sara i la seua nova amiga fan mol bona relació les dos, i a pesar dels destorbs, molèsties, incomoditats, etc... seu passen en gran i s'estimen mol l'una a l'altra.
En la casa de davant del orfenat vivia un bon home major en cadira de rodes que sempre anava acompanyat por un HINDÚ, que era el que el cuidava i este tenia com poders màgics.
Este home va anar un dia al hospital on estaven tots els que estaven malalts a causa de la guerra i s'endugué a un home de tots aquells a sa casa, per a que tinguera millors cuidats.
El home que estava en l'hospital casi pèrt la visió i no s'encordava de res.
Una nit que estava plovent una de les dones del orfenat entra en l'habitació de Sara i l'altra i si veu tot amb sedes de color roig, adorns, menjar, llits, túniques..etc estava tot mol bonic com si fora una habitació de l'índia i la dona eixa es queda sorpresa. Ràpidament la dona acusa a Sara de lladre i cridà a la policia per a que anaren a emportàrsela. Això era tot mentira ja que Sara no havia robat res i això havia aparegut en l'habitació del orfenat un matí al despertar-se les xiquetes per art de màgia.
Sara es posà molt nerviosa i abans de que arribara la policia creuà a la casa d'enfront per la finestra ajudant-se per un tros de fusta. La dona malvada envià a la policia a la casa d'enfront per a que la buscaren però quan entraren dins la llum s'apagà. Sara estava plorant amagada en un rincó de una habitació i es pegà top amb el home que va anar del hospital que ja estava casi recuperat del tot. El home es preocupà per ella però Sara no li contestava i continuava plorant, fins que decidí mirar-la. En aquell mateix moment la llum tornà la llum de nou i Sara va veure que eixe home era el seu pare, el que havien donat per mort en la guerra. La xiqueta començà a tirar-se damunt d'ell, però el home li deia que ell no era son pare , que u sentia mol però ell no tenia filles.
La policia al escoltar a la xiqueta cridar entrà en l'habitació i l'agafà, tots es quedaren sorpresos perquè la xiqueta el cridava com a papà i no parava d'insistir però la dona del orfenat digué que no era son pare, que eixa xiqueta no tenia ni mare ni pare, que ja no tenia a ningú amb ella.
Quan la policia ja estava ixin de la casa Sara seguia cridant a son pare desesperada per a que no se l'endugueren, i entones el HINDÚ ajudà al home a recordar. Este reaccionà immediatament i isqui en busca de la seua filla Sara que l'agafà en braços per a abrasar-la mol fort.
Al mati següent Sara se n'anà amb son pare i l'altra xiqueta negreta també se n'anà amb ells i foren de nou una família feliç. varen donar les gracies al home major i al HINDÚ, i respecte a les dones del orfenat, una va anar a la presó per rob i l'altra se n'anà a netejar fumerals amb la gent del carrer.
