dimarts, 8 de febrer del 2011
No sempre hi pensem tots iguals...
I Ja era a Barcelona. No semblava fàcil: hi arribava un any més tard, sense conèixer ningú i amb l’alta del sanatori a la butxaca. Però em sentia estranyament alliberada. Estava matriculada de primer curs, tenia plaça en una residència molt a la vora de la facultat, tenia un joc de maletes nous...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recorda que a les 12 de la nit d'avui diumenge 27 de febrer s'acaba el termini per a publicar el primer capítol de FICCIONS. Clàudia i Eva ja l'han publicat!
ResponEliminaSi vols que et corregisca les faltes o que t'ajude a publicar el teu text, pots envia-me'l per correu o fer-me un comentari en el meu bloc. Fins ara.